logo 17 SALT

17 SALT

Mapa sonor de SALT.

Ciutat

La primera constància gràfica de la població de Salt i la seva àrea d'influència és de l'any 1865. Les cases s'agrupaven entorn de l'església de Sant Cugat (construïda l'any 1635) en una sèrie de carrers petits, tortuosos i estrets amb noms identificatius com: carrer de Baix, carrer de Dalt, carrer del Rec, carrer Nou, carrer del Pou o carretera Vella, per citar-ne alguns. A part trobem un grup de cases o masos fortificats de segles anteriors disseminats per tot el municipi. Aquests masos eren les primers construccions de Salt.
Cap a l'est, seguint la carretera Vella i la sèquia, ja es veu l'edifici de la fàbrica Coma Cros i com comença a créixer un molt reduït grup d'habitatges, el futur barri de Sant Antoni o del Veïnat.
Molt important és en aquest plànol la partió de les parcel·les agrícoles de les hortes que s'agrupen prop de la sèquia i del riu Ter.
Veure Original.

El 1927 l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús va fer un projecte d'eixample per als terrenys que hi havia entre el nucli antic de Salt i el nou barri del Veïnat i en el qual adquiria força importància la carretera de Girona a Manresa (actual carrer Major). El projecte establia que les construccions havien de ser baixes, amb façanes simètriques amb elements decoratius, i jardí que podia donar al carrer o estar al darrera de la casa. El projecte es va aprovar el 1932, però la guerra civil va impedir que es portés a terme la major part d'aquest eixample.
El 1949 la carretera es va convertir en una via de comunicació important i un centre d'activitat comercial, la qual cosa va fer que els edificis més significatius es construïssin en el seu traçat especialment en la part del Veïnat.
Veure Original.

L'any 1955 es va fer el primer Pla urbanístic "Plan General de Ordenación Urbana de la Inmortal Ciudad de Gerona y su zona de influencia". Era un pla que fonamentalment desenvolupava l'urbanisme i que va preparar el camí a l'especulació de la dècada dels 70. Ignorava la realitat saltenca dels dos nuclis diferenciats amb un eix vertebrador i dividia el poble en 3 zones que no tenien res a veure amb les necessitats reals d'estructuració del municipi. No tenia en compte el nucli antic,ni es plantejava cap tipus d'equipament ni de zona verda al marge de les ja existents.
L'any 1954 va començar la construcció del grup de Sant Cugat o Cases barates, una de les primeres intervencions urbanes de gran abast i que ampliava el poble cap a l'altre costat de la via del tren Olot-Girona, un gran espai de terres de conreu que es va veure, d'aquesta manera, amenaçat per l'urbanisme.
Veure Original.

El "Plan General de Ordenación Urbana de la Inmortal Ciudad de Gerona y su zona de influencia (Plan Comarcal)" de 1971 donava via lliure a la densificació urbana per mitjà de grans construccions en alçada. Anteriorment, però, ja s'havien començat a fer unes primeres actuacions urbanístiques d'importància com la construcció del Grup Verge Maria (1962), el Grup de la Caixa Provincial (1964), el Gratacels (1966) i el Grup sindical d'habitatges de Sant Jaume (1970).
D'aquests anys són la construcció de tres edificis escolars: col·legi Menéndez y Pidal (actual La Farga) (1973), col·legi Silvestre Santaló (1976) i l'institut Salvador Espriu (1977), aquests darrers edificats molt allunyats dels nuclis habitats que permetrien la urbanització del Pla de Salt. De 1972 és la nova església de Salt, la parròquia Sant Jaume, situada davant de la Coma Cros. I del 1978 és l'inici de la construcció de la zona esportiva.
El 21 de juny de 1971 s'inaugurava l'autopista AP-7 que va suposar una brutal partició del terme municipal i l'aparició de la zona industrial del polígon Torre Mirona.
Veure Original.

L'any 1983 Salt s'independitzava del municipi de Girona després de 9 anys d'agregació i una de les primeres coses que es va fer va ser el redactat d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana que en aquesta ocasió feia referència únicament i exclusivament a Salt. El Pla definia una potent xarxa viària amb la previsió, per exemple, de la construcció d'un vial perimetral pel sud (actual avinguda de la Pau), unes àrees d'interès històric i urbanístic, la declaració d'edificis d'interès històric, artístic i arquitectònic i la declaració d'unes àrees d'interès paisatgístic i zones verdes.
D'aquests anys són la urbanització de les places de la Llibertat i de la Vila, i del passeig Ciutat de Girona, l'ampliació del Cementiri municipal, l'escola d'educació especial Maçana (1982), el mercat municipal (1982), l'escola del Pla (1984). la rehabilitació de l'antic col·legi de la Salle (1985) o el pavelló municipal d'esports (1985).
Veure Original.

El 1989, amb el nou Pla General ja totalment implantat, apareix un nou barri: la Maçana, que es situa entre el grup Sant Cugat al nord, la zona escolar al sud, el passeig marquès de Camps a l'oest, i el carrer Dr. Ferran a l'est. És un barri eminentment residencial, amb cases unifamiliars i edificis de poca alçada. En aquest mateix barri es crea la rambla Maçana i el passeig Josep Tarradellas. Es construeix un nou centre escolar al Veïnat que comporta la desaparició del camp de futbol de la Coma Cros que és trasllat a l'altre costat de la sèquia, al camí de les Guixeres, on també es fan unes pistes de tennis. S'amplia el polígon industrial i es construeixen nous equipaments públics com el Centre d'Atenció Primària del carrer Manuel de Falla i l'Ajuntament es trasllada definitivament a l'edifici de la Salle.
Veure Original.

1865
1949
1955
1975
1986
1989
Mapa de Salt (Google maps)
mapa any 1865
mapa any 1948
mapa any 1955
mapa any 1975
mapa any 1986
mapa any 1989