logo 17 SALT

17 SALT

Mapa sonor de SALT.

Tradició

Les antigues eines del camp de la senyora Emília

Compartit per :
pedagògic

Fa més de 50 l’Emília Sunyer i Puig viu a Salt. Ara, als seus 93, observa el devenir d’aquest “nou Salt” asseguda en una cadira a les portes de casa seu, davant del Passeig. De portes en fora la gent passa, atrafegada; de portes en dins, el temps sembla que s’hagi aturat. Penjades a la paret s’hi exposen una sèrie d’eines d’us agrícola, com si fos un museu etnològic.


Les haurà fet servir aquestes eines l’Emília? Quants anys deuen tenir? Com devia ser el treball del camp aleshores?


Només hi ha una manera de saber-ne les respostes: demanar-li a la protagonista d’aquesta història.


“I tant que les he fet servir totes!! I la més “mal parida” és aquesta d’aquí, la dalla; et destrossa els ronyons i les espatlles”, explica l’Emília com si tot just fes uns dies que hagués estat treballant al camp.


Però han passat molts anys des que l’Emília anava a treballar al camp que la família té a les Deveses, “cap allà a les pilastres”.


“Els camps encara hi són, però ara els treballen uns altres. Això ha canviat molt. La gent, sobretot el jovent, no vol treballar el camp... és que és molt dur!”, explica l’Emília.


Li pregunto a l’Emília els noms i els usos de les eines:


“Aquest és el tràmec, per cavar; això és un volant, per tallar l’herba; allò és una arada plana, per llaurar, amb els cavalls que teníem, i que enganxàvem a aquests jous”, explica i, fent un esforç amb la seva implacable memòria, l’Emília calcula que aquestes eines tenen més de 50 anys.


Tot i això, l’Emília em comenta que també va fer anar el tractor, el gran i el petit, i fins i tot la moto aixada. 


“Jo he vist els canvis que hi ha hagut en les feines del camp”, diu l’Emília. Però aquests no són els únics canvis que ha observat.


L’Emília se’n fa creus de com ha canviat Salt en les darreres dècades i compara la situació actual amb la del temps de la guerra.


“Van ser anys de moltes penúries, de passar gana, i d’injustícies; però ara també hi ha gent que passa penúries i gana. I d’injustícies encara n’hi ha, i moltes”, afirma l’Emília.


Com a alternativa, l’Emília ens recomana “no queixar-se tant i valorar més el que tenim”.


Cal prendre nota!!